EL TEATRE TRADICIONAL A ANDORRA

Diàleg de l’Operació del Carnestoltes (Text cedit per Robert Lizarte)
.jpg)
Dr1: Aquest tio esta cardat / Una vida dissipada / L’ha portat a on l’ha portat / Tard o d’hora tot es paga. / Té el fetge esbossinat / De tan aixear el porro / Tota la vida ha mamat / I això no és res de bo.
Dr2: Els pulmons estan pudrits / Ha fumat pels descusits / Pel nas i fins i tot per l’orella / I esta clar ja no respira / Té la gorja com un tió / I aquí no hi ha medecina / Que pari aquesta infecció.
Dr3: I el cor… / El cor si que està futut / Té una trombosi mitral / Que el passarà per l’embut / I al carai el carnaval / Es un cas clínic agreujat / Per l’impotència sexual / Tant valent que havia estat / I ja no l’hi canta el pardal.
Dr1:Jo crec que l’em d’operar / A fondo i a consiencia / Qui sap si el podrem salvar / Tots tres som homes de ciència.
Dr2: Del mateix parer soc jo / Estripem aquest sapastre / Posem l’hi un nou pulmó / Un cor nou / I un altre traste.
Dr3: La cosa està decidida / No cal donar hi mes voltes / Per salvar l’hi la vida / Operem el Carnestoltes.
(Es frega les mans i riu )
Si s’ens queda a les mans / L’any vinent ja hi tornarem / I sense desmoralitsan-se / A lo millor l’apedassem.
Dr1: Anestesia, Anastasi. (Anestesien el Carnestoltes)
Dr2: Ja l’hem ben anestesiat / Passarà al menys deu hores / Perquè torni a aixecar el cap.
Dr1: Primer anem pels pulmons (Burxa i treu uns pulmons). Tuberculosis aguda / Pel dret i pel reves / La cosa està futuda / No es pot aprofitar res / Al cubell de la bassura / I al crematori tot seguit / Perque sino ens empesta / El malparit.
Dr2: Ara anem pel fetge que falla / Doneu me aquest xerrac / Que el bisturi ja no talla / Estava mal esmolat
(L’hi donen el xerrac i comença la xerraca, burtxant treu un fetge)
Quina carnadura més flonja / Això no és pas cap fetge / Això és una esponja / Us ho diu un metge / La cirrosis galopant / Ha fet acte de presencia / I això que esteu mirant / Es un perill a consiencia / Perquè podria produir / Un sindrome il.limitat / Una epidèmia un verí / I atacar l’humanitat / Al cubell de la basura / I al crematori tot seguit / Perquè si no hi posem cura / Ens empesta el malparit.
(Llençen el fetge a la bassura).
Dr1: L’hi mirarem el cor. (Xerraca un troç). Ui deu meu com està això / No saps pas per on agafar ho
/Tampoc hi veic solució /Ja no podem transplantar-lo. (Treu un cor).
Això no va ni en rodes / La corda se l’hi a parat / Es para pels rics i pels pobres / Pel murri i per l’espabilat / No hi vec solució / Ni transplantar ni massatges / Doctor deixim el porró / Que tinc les idees poc clares. (Fa un trago). El que deia / És un cor vell / I no vull fer més el primo / Farem un trasplant de cervell / I si t’encerto t’endevino / Però abans el cor a la basura / I al crematori tot seguit / Perquè si no hi posem cura / Ens empesta el malparit. (Tira el cor xerraca i treu un cervell).
Aquí, aquí hi ha la mare dels ous / El cervell no l’hi funciona / I no tenim cervells nous / Provinents de cap persona / Però tinc jo la mania / Que hi ha un doctor eminent / En terres de Romania / Anomenat Frankestein / I l’any vinen en aquest dia / Ens el podria operar / I aquest si que el curaria / Nosaltres l’em de deixar / La ciència ha estat impotent / I enguany s’ha mort el malalt / Però... / L’any vinent ja hi tornarem / Perquè el carnaval es immortal.