EL TEATRE TRADICIONAL A ANDORRA
els contrabandistes
els contrabandistes de canillo
Dilluns de Carnestoltes a la tarda, a Canillo, es representava la farsa d’Els contrabandistes. Cinc o sis nois es disfressaven de contrabandistes amb un sac ben gruixut de palla, que feia de fardell, col·locat sobre l’esquena i anaven a córrer pels camps que envolten el poble. Els arlequins, que simulaven ser la policia i vigilaven tot el que passava pels voltants, els veien i començaven una persecució exhaustiva fins que aconseguien fer-los presoners. Llavors els conduïen a la plaça del poble perquè hi fossin jutjats. El vestuari dels arlequins és una herència de la Commedia dell’Arte, però allí l’arquetip era el d’enamorat.
El Judici dels Contrabandistes de la parròquia d’ordino
Diàleg de Els Contrabandistes de la parròquia d’Ordino (Cedit per Albert Roig de l'Associació de Cultura popular d'Ordino)
Relació personatges i vestimenta:
2 Jutges: bata llarga fosca, amb barret i la cara disfressada.
4 Carabiners: vestits com ELS SOMATEN i la cara de camuflatge amb escopeta
8 Contrabandistes: vestits com la sota d'oros i amb barrets de palla amb cintes de colors i espases, han de portar un passaport fals -PAPER DE DIARI-.
Relació atrezzo:
Plaça d'Ordino: 1 taula, 2 cadires, !libres i papers sobre la taula, una banya de vaca i un martell de fusta. Ha d'haver-hi un músic o un equip de música per fer ballar a la gent al finalitzar la representació.
Desenllaç:
Representa que els Carabiners fent la seva ronda per la parròquia es troben Ribera Amunt -El Serrat- amb aquests estranys personatges i els paren per saber d'on vénen i on van amb aquelles pintes.
Al veure que volen fugir, creuen que venen per alguna causa no gaire noble i intenten controlar los i portar davant d'un jutge.
Van baixant des del Serrat i fins arribar a la Plaga Major d'Ordino, però a cada poble els Carabiners es van parant a fer un beure, pel que, a cada vegada han d'anar recollint i ajuntant als contrabandistes que intenten escapar-se .
Finalment arriben al poble, però l'estat deis Carabiners no és gaire bo i els contrabandistes vestits com van, estan gelats i tremolen de por i de fred.
CARABINERS: No entenen el que diuen els contrabandistes .
CONTRABANDISTES: Parlaven el patuès. Intenten escapolir-se, perquè no porten els papers en ordre i no saben per quin motiu els han
detingut.
JUTGE: Intenta esbrinar que tan a la nostra terra. Al final els condemna -per escarni i burla- a la presó, però abans hauran de ballar
unes danses amb la gent que han vingut ha veure el judici deis contrabandistes.
Jutges:
Tonet Albos i Xavier Benazet
CARABINERS:
Crispi, Lluís Pla, Ramon Vicente, Antoni Cabó,
CONTRABANDISTES
Laia Giralt, Nathalie Melis, lsidre Baró, Albert Roig, Manoli Antequera, Eva de la Pena, Núria Soriano, Sebastià, Nil Sasplugas i Odile Haffelin
GUIÓ
JUTGE 1: Com més va, pitjor. Amb el succés de passar tabac, perfums, dispositius electrònics, etc..., cada dia tenim més escocesos il·legals.
JUTGE 2: I això que no hi ha quota d'immigració pels travestis (Fent un gest d'efeminat).
JUTGE 1: Ja els arreglarem nosaltres, que ens portin els estraperlistes aquí, i veuran qui som.
JUTGE 2: Escolta, em sembla que ja arriben.
JUTGE 1: Carabiners, feu venir els contrabandistes immediatament!
Entren els Carabiners amb els contrabandistes, la meitat per cada costat de la playa.
Carabiner 1: (Parla al Carabiner 2) Ja els has agafat?
Carabiner 2: Semblen galgos amb aquestes cames a l'aire. Els peus els tocaven al cul!
Contrabandista 1: (Amb mala cara) Cames? Que vol dir cames?
Carabiner 1: Pernes, animal.
Contrabandista 1: (Somrient i apropant-se a la taula deis jutges) Aaaaaaah! Peeeerneeees! (Posa una de les cames sobre la taula davant deis morros del jutge, i després dirigint-se als seus companys contrabandistes) Per ballar la guibole!!!!!
(Sona la música de Kan Kan i els contrabandistes agafats per les espatlles es posen a ballar)
JUTGE 1: Bé, una mica de silenci i que s'apropin.
Contrabandistes –Tots: (Intenten escapar-se tots junts).
Carabiner 2: (Porten a tots els contrabandistes a la taula dels jutges). Estan molt esverats aquests (...)
JUTGE 2: A veure, qui és el portaveu?
Contrabandistes .- (Tots a la vegada i aixecant el dit) Jo,jo,jo ...
JUTGE 1: AI galliner només hi ha un gall, quin és el vostre?.
Contrabandista 2: Eres espia, si no saps hablare?
JUTGE 1: (Parla al Jutge 2) Ho has sentit, però si són espies!
Carabiner 1: Era d'imaginar!
Carabiner 2: Sí que ho son...ja es poden encomanar a Sant Faust i a Sant Miquel!
Contrabandista 1: No hem fet res naltros! Volemos irnos!
JUTGE 2: Això és a nosaltres de dir-ho. A veure, que porteu en aquest sac?
(Els dos contrabandistes que porten el sac el posen al mig, mentre els altres continuen fent estira-i-arronsa amb els carabiners. Del sac treuen calces, sostenidors, roba bruta i vella i diferents estris...)
JUTGE 1: Però que és tot això? Quina porqueria porteu dins del sac?
JUTGE 2: Però que us heu cregut? A veure, mostreu-nos la documentació!
(Els contrabandistes intenten escapar i els carabiners els persegueixen. Es produeix una escena de fet i amagar entre carabiners i contrabandistes que s'amaguen entre el públic. Finalment els carabiners els van agafant i traslladant de nou al mig de la plaça davant dels jutges.)
JUTGE 1: Quiets, aquí! Tots aplegats! Acabareu tots a la masmorra! Engarjolats!
Carabiner 1.- (Parla al Carabiner 2) A fer tabac els hauríem de posar!
JUTGE 2: A vosaltres us hi posarem si no calleu!.
Contrabandista 2.- Però, por qué quieren los papers, si som d'aquí casa también?
JUTGE 1: Siiii, és ciar, de quina casa sou vosaltres? Si ja es veu que ens assemblem com un ou amb una castanya! Els papers he dit!. (Crida molt fort)
Carabiner 2: (Crida) No heu sentit? Els papers!
Contrabandistes .- (Comencen a treure fulls del diari).
JUTGE 2: (Parla al JUTGE 1)
Quan no n'hi ha, no en pot rajar. Ara que faran es posaran a llegir...?
Carabiner 1.- (Tot i entregant els diaris al jutge). Em sembla que no ens entenen
JUTGE 1: (Indignat). I això que és?
Contrabandistes: (Riuen).
JUTGE 2: (Riu tapant-se la boca)
JUTGE 1: (Cridant i ficant-se de peu).Bé, jo també parlaré catanyol. Se acabó lo que se dóna!
Contrabandistes, Carabiners i l'altre Jutge: (Seriosos i amb el cap a terra).
JUTGE 1: (Cridant i senyalant als Carabiners) Por desabato a l'autoritat, desorden, descumentados , et. ..., us contento a presó, però para más asimilación antes tendréis que bailare publicitariamente. I tots vol dir tots; començant per vosaltres Carabiners!
Tots: Oh! I que més, això no.
Contrabandista 2: Esto no se face, esto no se dice.... pues nos vamos!.
(Els contrabandistes es tornen a intentar escapar i els carabiners els persegueixen tornant-los a agafar. Dos d'ells, però, no tornen i un dels carabiners tampoc. Quan els altres han retornat a la plaça, ningú se n'adona dels que falten.)
JUTGE 1: Cridant, recorda la sentencia que han dictat i amb to imperatiu diu: A ballar s'ha dit!.
(Se sent el contrapàs i jutges, contrabandistes i Carabiners es posen a ballar sense convidar a la gent.)
De cop, sona el telèfon i el jutge atura el ball.
JUTGE 1: Fa veure que conversa amb algú a l'altre costat i ho fa amb cara d'astorat. Penja i es dirigeix al seu company jutge: Que em diuen que s'han escapat dos contrabandistes i que falta un carabiner, que els han trobat dins d'alguna casa remenant olles i cassoles
JUTGE 2: Si es que ja no et pots fiar de ningú... gaita! Mi reu qui arriba per allà i van ben carregats!
(Apareixen a la plaça els dos contrabandistes portant una olla plena de caldo, al seu darrera esbufegant el carabiner que els perseguia.)
JUTGE 1: Que porteu aquí? Que és això?
Contrabandistes que han tornat amb I'olla: Tenívom gana i com que ens havien dit que aquí abans per carnaval lo jovent anava a les cases a robar les olles plenes de caldo... dones hem pensat que era una bona tradició, així que...
Jutge 2: Dones tots a beure caldo! Però abans a complir la sentencia: a ballar tothom!
(Ara sí, torna a sonar el contrapàs i contrabandistes, carabiners i jutges es posen a ballar-lo tot convidant el públic a fer-ho amb ells).
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ordino 2025
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ordino 2023
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ordino 2022
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ordino 2021
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ordino 2020
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ORDINO 2019
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ORDINO 2018
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ORDINO 2017
El Judici dels Contrabandistes de la parròquia d’Encamp
Diàleg d’El Judici dels Contrabandistes de la parròquia d’Encamp (Text cedit per Robert Lizarte)
(Arriben els contrabandistes estacats i cantant)
JUTGE: Silencio en la sala. Silencio en la sala, o us foto tots al carrer… Que teniu vosaltres a dir per poder- vos defensar, si a cas no ho sabeu llegir ho podeu molt bé cantar…
(Cançó: Nosaltres en som…)
JUTGE: La cançó prou m’agrada, si no fos jutge ballava, però la llei és la llei i jo sols tinc una màxima; «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat»
- Fiscal: Amb la venia Senyoria?
JUTGE: Amb la venia, amb la venia…
- Fiscal: Tot de seguit, Senyoria començo l’acusació ja en faré prompte via ni a temps en serà l’Extremunció…
(Es dirigeix al jutge, li fa la reverència i diu)
- Fiscal: Amb la venia?
JUTGE: Amb la venia, amb la venia…
- Fiscal: Informe que fa el fiscal, i relació en aquest cas de Contrabandum evident i demostrat… Aquí tenim aquests reos; que ens acaben de portar… Mireu-los fixos a la cara, ja mai ho podran negar…
(En aquest moment arriba l’advocat dels pobres a cavall de un ruc vell i nafrat. El fiscal ho fa notar al jutge.)
- Ad. dels P: Es pot passar?
JUTGE: (Dirigint-se al fiscal) Qui serà aquest Tabernacle qu’arriba a cavall d’un ruc?
- Fiscal: (Dirigint-se al jutge) Per la pinta i vestuari, un pobre advocat perdut… Deixeu que ell els defensi i segur que els penjarem…
JUTGE: (Dirigint-se al fiscal) Lo mateix penso jo…
(Dirigint-se al advocat) Defenseu aquesta gent!...
- Ad. dels P: Amb la venia senyor Jutge?
JUTGE: Amb la venia, amb la venia.
- AD. Dels P: Ara acabo d’arribar i al no trobar clípol he tingut de pujar tot sol. He vingut sens cap temença de l’altra punta d’aquest món. A escoltar la defensa del meu amic en Simón.
JUTGE: Segueu, segueu. Molt mirar i poc xerrar que el fiscal, ara és qui parla…
- Ad. dels P: Amb la venia senyor Jutge, ja m’assento de seguit, aquesta boca no és meva no dic ni xerruc, ni xerric.
(El fiscal mira al jutge i diu…)
- Fiscal: Amb la vènia…?
JUTGE: Amb la vènia, amb la vènia.
- Fiscal: Ara ja pobre de mi no em recordo on passava… Farem un trago de bon vi… (Es frega als morros amb el braç i continua…)
Mireu-los fixo a la cara, / no ho podran ja mai negar… / Aquesta gent són l’escòria de la societat, / i la brutícia d’un món vell, / i si no els escarmentem, / Ens fotran bullir el cervell!...
(Pausa)
El contrabandum és delicte / perseguit arreu del món tal cosa va dir Ulpiano / i en Gayo també ho va dir Justiniano i Papiliano, / un paràgraf que us vull llegir…
(Regira uns llibrots vells)
Contrabandum es estraperlum, / Montis passat at sacus, / Et paquets ad collum, / contrabandistas enganxatus / Sine causa sine cura / una sentència...!! Pelatus...!!
(Els contrabandistes es remouen inquiets i ploren. En Sis dits s’aixeca i diu...)
- Sis dits: No en feu cas que esta borratxo…!
- Fiscal: (Dirigint-se al jutge) Amb la vènia, senyoria?
JUTGE: (Dirigint-se al fiscal) Amb la vènia, amb la vènia…
- Fiscal: Tornaré a fer un trago / perquè això del LLATINOT / sa de mirar amb bona vista, / o si no estem al pot…
(Fa un trago fregant-se amb la mànega)
Doncs com abans sostenia / la SOCIETAT atacada / per aquesta rampinyada / que al banquillo han fet cap / no ens toca altre remei / que actuar amb mà de ferro / Garrotada al clatell / Aquí Caic i aquí em plego…
(Pausa)
I per acabar aquesta vista / com si anéssim a preu fet, / una repassada al codi / Quatre crits i catacrec!
(Posa el dit al coll amb gest significatiu).
- Ad. dels P: Protesto! Això ni els de la Gestapo…
JUTGE: A callar, Advocat dels pobres, perquè si em destapo…
(Els carabiners fan seure a l’advocat dels pobres amb violència)
- Fiscal: Amb la vènia?
JUTGE: Amb la vènia, amb la vènia.
- Fiscal: (Regira el llibre amb molta parsimònia)
Article 61:
«Val més pelar-ne dos, que fer-ne un…»
(Pausa)
De seguit en trobo un altre, / per acabar-los d’embolicar, / que la cosa massa dura, / i aviat vull anar a sopar… / Article, article, article, 427, / escrit en temps de fred… / «tot aquest que surt de casa / i volta pel món de Deu, / deixant sola a sa dona / encara que no ho cregueu / la justícia recomana / com que són casos perduts / que se’ls col·loqui un lletrero / que escrit hi digui…!! Banyuts!!» / Que us en sembla senyoria?
JUTGE: Això va per bon camí…(Tallat)
- Fiscal: La cosa està comprovada… / A l’infern tots a dormir… / I ara per rematar aquesta clara qüestió / com que tinc la gorja seca / faré un trago de porró… (Es frega amb la mànega).
Article, article, article, 946 és un solemne compromís / «El fiscal té atribucions / de passar-se pels collons / totes les lleis del país».
- Ad. dels P: Protesto! Això va contra la llei. Aquets home està mig gat… (Rep cops de la policia)
- Jutge: (A l’advocat) Ja us he dit altra vegada que calléssiu desgraciat… Continueu Senyor Fiscal, continueu l’acusació que mentre vos acabeu jo també alçaré el porro! (Es frega amb el braç)
- Fiscal: Amb la vènia?
JUTGE: Amb la vènia, amb la vènia…
- Fiscal: Dita acusació, que fa un moment he llegit, sentada Jurisprudència, vista per aquesta sala, la
flagrant realitat que per quatre tocats de l’ala trontolli la humanitat…
(Pausa)
No podem tenir clemència… no podem donar perdó, ni podem…(Tallat)
JUTGE: Com diu la Ciència… farem un trago al porró.
- Fiscal: Ni podem seguint la pauta / del Codi del gran Eurico / dormir i tocar la flauta, / davant d’aquest
desatino…
(Pausa)
i tenim Missió sagrada / vetllar per la societat (Amb mala llet) i Acabar d’una vegada / amb aquesta iniquietat…
JUTGE: Si Senyor! El codi de Revescinto ja ho diu ben detallat: Aquell que fa contrabandum se li talla al coll i el cap…
- Fiscal: Amb la vènia?
JUTGE: Amb la vènia, amb la vènia…
- Fiscal: Per lo tant jo sols demano / les penes que a Continuació / Llegeixo d’una vegada / Per acabar la funció: / Pel Sis dits
com a quefe / i tesponsable, / D’aquest delicte major, / Premeditació i resistència… / Quatre mil anys de presó… / Això
és sols una pena. / Per reincident, contumància. / I resistència a la autoritat / Que al bell mitg d’aquesta plaça / se li talla el coll i
el cap...
(El Sis dits es desmaia, i els contrabandistes crident) Pobres de nosaltres, i com ho faran la Marieta, la Tresa.
- Jutge: (Cop de massa a la taula i toca l’esquella) Silencio en la sala! O tot déu al carrer!
- Fiscal: Amb la vènia?
- Jutge: Amb la vènia, amb la vènia.
- Fiscal: Per tota la demés colla Vista la temeritat, premeditació, alevosia i amb cuadrilla
haver actuat, veinte mil anyos de cárcel. (Conte amb els dits) Que són quatre anys de presó. I que el dia que se’ls avii se’ls talli el coll amb rodó...
(Protesten els causats)
Aquest és el meu alegato, contra aquests acusats… que els defensiaquest moniato, Que jo els deixo mig penjants…
(Protesten els acusats. El botxí esmola l’escorxador)
- Ad. dels P: Protesto!…Dieu a aquest mal educat, que jo em dic Remigio Llepes, de professió advocat i que a l’església de Boixols, vaig ésser ben batejat…!
JUTGE: No tan cuento, no tan cuento. I feu via al defensar…Que la SENTÈNCIA ja esta feta I el botxí vol treballar…
(El botxí fa baixar la guillotina)
- Ad. dels P: Amb la vènia?
JUTGE: Amb la vènia i sens la vènia. No s’escapen de penjar…
- Ad. dels P: Es veritat són delinqüents, més la justícia, es ben cert, que per segons quines gents reconeix estat de necessitat. Atenuants, i fins i tot eximents… En primer lloc jo demano senyoria una proba pericial. No es pot jutjar una cosa, sens saber quin es al mal…
(El jutge parla amb el fiscal a l’orella.)
JUTGE: Proba acceptada. Decreto que abans de que es pongui al sol s’obri el cos d’aquest Delicte, sens dexarni Un de sol (Cop
de massa). A veure vós general obriu prompte aquest paquet…
General: A la ordre Exelència
(S’obre el paquet, surten uns sostens, bragues, mitges)
- Fiscal: Sustentum naylum; delictum… / Mitjoribus, també delictum grossum.
JUTGE: Jesús, Maria, julivert. La cosa està ben probada sens miramen i sens pena Sentenciar d’una vegada!
(El general obre el segon paquet, surten uns paquets de tabaco, un conill i unes revistes de pornografia.)
- Fiscal: Tabacus andorranus d’estraperlum... / Evassionis dels fiscum... / Conillus apestatus, / Mistomatoxis... / Novellorum de manchurrangorum, / Perillum de triquinosis!
JUTGE: (A l’advocat dels pobres) Ja ni ha prou d’aquest color!… Feu via que l’assumpte està pastat i el botxí es despacienta, i vol
plegar aviat…
(El botxí fa baixar l’escorxador)
- Ad. dels P: (Regira encara mes llibres) La proba irrefutable / De que’l delicte no hi es / la teniu en que la roba interior / és de ses mullers…i / evidència tumtativa / que tot és una olla de cols, / la tenim sens tassa i mida / en que si no es vol agafar pols / solsament hi ha una mida… / una mida que va dir, / un pensador antiquíssim / una mida ben sensera / i que torno a repetir. / Qui no vol pols que no vagi a l’era / i que dit d’altra manera, / ¡Qui vol peix que es mulli els peus!
- Fiscal: Protesto! Aquest home desvarieja… posa testimoni al cel que parlant d’eixa manera, ens xolla i ens pren el pel!
JUTGE: Acabeu ben aviat no fos cas, que jo m’emprenya, i Ja us vei també penjat…!
- Ad. dels P: Amb les atribucions, conferides per la llei, amb us de mil facultats PROCESALS (Llana al
clatell) jo demano senyoria, que em deixeu interrogar Al Sis dits, jefe de la pandilla per la defensa que va.
JUTGE: (Cop de massa) Podeu fer-ho més de pressa.
- Ad. dels P: (Al sis dits) Aixèque-vos amic sis dits, i esteu prompte a contestar, les preguntes que jo us
faci, i vostra vida explicar… Com us dieu?
Sis dits: Olegario…
- Ad. dels P: I que més?
- Sis dits: Olegario Carreu Gros.
- Ad. dels P: I d’on sou fill?
- Sis dits: De Utxafaba… A la comarca d’Alós.
- Ad. dels P: Voleu explicar la vida, que fins ara haveu portat la vida clara i concreta la vida d’un desgraciat…
- Sis dits: Si senyor, ara començo, / ja es ben trist de recordar / de jove volia jeure / de fadrí volia ballar, / fins que un dia /
treballant a la farina / vaig conèixer una fadrina / que l’in deien Trinitat, / l’estimava, m’estimava, / em volia, la volia / i sense
pensar gens ni mica / tupi enlaire… / en soc casat… / la cosa va anar malament, / cada anyada quatre crios, / això no cab a la
ment, / n’avançava més que els xinos, /primer vaig fer de drapaire, / de municipal dolent, / de pastor d’un grup de cabres, /
i fins i tot Music de vent… / la mainada flaivolenca / ni em deixava dormir / cada anyada batejava / i als nou mesos ¡Tarari! /
Desesperat de la vida, / sense Seguro social, / al despertar-me jo un dia / munyint la vaca amb un orinal / em vaig dir Seras
animal… / vaig arreplegar la colla / bons minyons de pel al pit / en Tarara, en paquetilla / En genyo i l’arrupit.../ Tarara, en
paquetilla / En Jaumet cara cremada / I el cinc sobres; més petit... / aquí els teniu senyoria, / Tots tenim dona i família /
¡Jutgeu-nos amb equitat!
- Fiscal: Ja és ben trista, ja la vida.
JUTGE: Pobre home, quin desgraciat!
- Fiscal: Se’m posa la pell de gallina…
- Jutge: Jo no sé que SENTENCIAR…
- Ad. dels P: Amb la vènia Senyoria?
JUTGE: Si, si podeu parlar…
- Ad. dels P: Solsament de correcuita / llegir el REQUETECRIMINAL / per allunya la penúria / d’aquest fet sensacional
(Regira els llibres)
Aquí està / Article 9727 / «ELS CONILLS MAI NO HAN PAGAT / NI IMPOSTOS NI ADUANES, / COM TAMPOC PAGA EL TABAC. / LES SENTENCIES DEL SUPREM / ENS HO DIUEN MIL VEGADES…»
(torna a regirar)
Article 1003
«CALLA I NO DIGUIS RES.» / El dia de carnaval / no es condemna sols s’invita / i ximpleria general.
(L’advocat dona cuartos, s’els parteixen)
JUTGE: Pot ser si que sentenciessim.
- Fiscal: Per mi sentència ràpida i aviem los al carrer.
JUTGE: Jo ho penso, canvio quatre paraules, tatxo i borro la presó…
(Riure sarcàstic)
- Fiscal: Ja, ja, ja i damunt de la paraula hi posem l’absolució.
(Entre els condemnats es produeix una gran alegria i fan escàndol)
JUTGE: SILENCIO en la sala…SILENCIO en la sala… /Que començo a llegir la sentència que acabo tot de seguit… / Jo en PERE
GRATALLOPS / Jutge de primera instància, / Demanat en gran urgència / Per la vista de a causa / vistos tots els articles /
començant de dalt a baix / veient amb alegria que avui / som Carnaval, / escoltada l’acusació, la defensa raonada / també la
declaració que ens ha estat efectuada / considerant tot lo que es pugui considerar / i resultar tot lo que pugui resultar-ne / jo tinc
que fallar i fallo / que aquests desgraciats / se’ls deixi lliures i sin cuestes / i siguin prompte aviats / ara bé per celebrar-lo
pagaran sense recel / un sopar amb bon tiberi / a una fonda de bon preu… / la sentència quedarà exposada / 30 dies al peu del
pilar / que hi ha el bell mig de la plaça. / VISCA EL ADVOCAT DELS POBRES!! / VISCA EL Sr JUTGE!! / VISCA EL Sr FISCAL!!
(Cançó: Quina cançó cantarem… que tots la sapiguem!)
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ENCAMP 2023
EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES D'ENCAMP 2020
